ANTIMÜLLERIANA i altres cròniques del fracàs

ANTIMULLERIANA ESTRENA 19.30h (1).jpg

FITXA ARTÍSTICA

Creació: La Ravalera Teatre

Intèrprets: Laia Porcar i Núria Vizcarro

Direcció: Joan M. Albinyana

Text: Núria Vizcarro

Visuals: Andreu Signes

Disseny d’espai: La Ravalera Teatre

Disseny d’espai sonor i il·luminació: Joan M. Albinyana

Cartell i disseny gràfic: Marta Negre

Música original: Sara Mingolla

Veu: Ángela Furquet

Lletra original dels cants de batre: Laia Porcar

Testimonis: Andreu Signes, Abel Guarinos, Fernando Soldevila, Pepa Cases, Diana Bernal, Dolors Igual, Tania Manchado,Tània Muñoz, Laia Ruiz

Construcció d’escenografia: Miquel Llull

Gravació: BSO Producciones

Producció: La Ravalera Teatre

Ajudantia de producció: Empar Capilla

 

Projecte creat en residència a l’Assut de l’Art i Sa Talaia.

 

Agraïments: Susanna Lliberós, Sergi Pitarch Garrido, Juan Diego Botto, Macu Mota i La Sala Mirador, Anna Marzà, Sara Recatalà, Marc Escrig, Amadeo Llach, Cristina Cordero, Toni Valesa, SGAE, RTVE, Universitat Jaume I de Castelló, Ajuntament de Betxí i a Emili, Víctor i les nostres famílies.

ANTIMÜLLERIANA  i altres cròniques del fracàs. 

DURACIÓ: 65 minuts

No hem guanyat mai res, sempre hem relativitzat totes les nostres derrotes, hem pensat que no passa res, que a la següent, que segur que l’altre ho feia millor, l’altre, sempre hi ha un altre que ho fa millor. Fins i tot quan ens han passat coses bones, hem pensat que hi havia un altre que ho feia millor. I estem cansades de perdre, volem el nostre premi. No el voldries tu?

 

La necessitat de ser la primera en algun moment, la possibilitat que mai pugues arribar a quedar-te embarassada, la maternitat en totes les seues vessants o el reqüestionament de seguir un ordre establert apareixen en esta proposta on també ens preguntem sobre tots aquells fracassos universals, aquelles vegades en que pareixia que ho podríem tot i al final no vam ser res, la Segona República, la Transició, el 15 M…

 

 

 

L’ESPECTACLE

Una posada en escena on dos actrius habitaran un espai concret però metafòric alhora, una gran rampa practicable, imatge inequívoca de l’èxit i el fracàs, que ens permet poder projectar les propostes del llenguatge audiovisual que treballem, en la seua paret frontal i que també habitar-lo com a espai interior, íntim i privat, el buit que queda sota, com si fos el buit d’una escala. L’espai sonor també hi juga un paper important, amb veus de testimonis, la generació d’un ambient sonor i la creació de temes musicals propis.

Un espectacle que barreja el teatre de text,  l’audiovisual i l’espai sonor propi i que es fonamenta en el treball actoral.    

press to zoom

press to zoom

press to zoom

press to zoom
1/12
logoblanc.png